Skip to content

DE LES “TIC” A LES “TAC”

by Pere Monràs on mar 27th, 2012

Avui el post el comencem una mica diferent per explicar millor què volem comunicar. En primer lloc, explicarem el perquè del títol.

Les tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l’educació han rebut el nom de TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge del Coneixement).

En definitiva, a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), a l’ ensenyament, ens proposen dir-ne TAC. Però, podria passar, com observem a la figura següent, que els nostres mestres el veiéssim amb cara de ordinador?

Per a nosaltres les TAC són les tecnologies per a l’aprenentatge col·laboratiu. Són un mitjà i no pas un fi. Mai ho hem de confondre. Som conscients que per a molts les tecnologies sí que són un fi, que tenen el poder de transformar els comportaments de les persones. Però allò que volíem representar amb aquests jocs de paraules del títol és fonamentalment el canvi de paradigma entre ensenyar i aprendre. Això sí, amb les millors tecnologies que ens permetin els recursos disponibles.

Ens expliquem.

Un exemple: si vull esquiar i vaig a una escola d’esquí… Què em faran fer? Segurament no em faran estar pas en una aula veient vídeos o imatges per la pantalla. Si ho fessin, sabríem què és esquiar, però no sabríem esquiar.

Allò que ens proposaran serà posar-nos les botes i els esquís, dir-nos quin grup ens correspon per nivell i començar a fer baixades per les pistes. És així com aprenc. Però no només aprenc del que faig jo o ens digui el professor, sinó també de veure allò que fan els altres i com se’n surten, encara que caiguin, encara que fallin. Aquest aprenentatge col·laboratiu es converteix en un repte, que no necessariament consisteix en guanyar al company, sinó aprendre del que fa per saber més jo mateix. I a ell li passarà exactament igual que a mi.

És a dir, l’aprenentatge no exclou, sinó que complementa l’ensenyament i fins i tot, de forma molt més impactant. L’aprenentatge arriba a la motivació transcendent d’aquell que vol aprendre. Al contrari d’allò que molts pensen, no cal posar additius al procés, ni complaences, ni titelles, per fer-ho divertit i així, el noi o noia s’hi agafi. L’aprenentatge col·laboratiu és el joc creatiu per excel·lència. Allò que sempre havíem fet al carrer de casa amb els altres nens i amics.

La raó és molt sòlida: en l’ensenyament l’alumne memoritza els temes, mentre que en l’aprenentatge actiu funciona l’associació d’idees. La memòria falla, s’oblida, i en aquells moments de la vida que necessitaríem d’alguna fórmula matemàtica ens diem: recordes aquelles equacions de segon grau, ara ens anirien bé. Però no les recordem.

En canvi, pots haver deixat d’esquiar 20 anys, però quan hi tornes, bé que te’n recordes. Estava après. Encara no veiem prou bé que les matemàtiques són per a la vida (excepte aquells que la seva vida són les matemàtiques), i com que les hem memoritzat però no les hem après, i per tant no les recordem, diem que són un dels tòpics més difícils.

Per això us presentem una plataforma tecnològica per l’aprenentatge col·laboratiu que hem començat aplicant a les matemàtiques, projecte en el que personalment participo molt intensament. Una imatge val més que tot allò que pugui dir:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-2-noticias/2-noticias-16-03-12/1351763/

Del minut 8.20 al 10.50

Cada vegada trobem més estímuls per deixar de plorar i posar-nos a fer.

Només hem de mirar de canviar de paradigma.

4 comentaris
  1. Eulália Ripoll i Plaja permalink

    Quina sort haguéssim tingut si el nostre aprenentatge hagués sigut col•laboratiu seriem mes savis i fins i tot valoraríem mes al nostre entorn que hauria participat en l’aprenentatge, sort que si ens van ensenyar una dita “fen i desfent, aprèn l’aprenent” si ara que podem disfrutar de les plataformes tecnològiques, com la que esmentes, no ho fem seria molt trist no aprofitar-ho, cal buscar la porta d’entrada a la Societat del Coneixement, per que ho valori. Els ensenyants son una peça clau, cal fer imprescindible el sistema. o comencem per les tècniques de aprenentatge col•laboratiu o caminaren com els cargols.
    Eulàlia Ripoll.

  2. Eulàlia,
    Mig en broma diria que be si fóssim cargols, amb la casa a sobre ( mínima estructura) , llarga vida i poc a poc però segurs.
    Be, tens molta raó en el que dius però, a tots ens costa molt, acceptar els canvis i el que acostumem a fer es incorporar tecnologies però continuant exercint els mateixos rols. Es a dir farem servir plataformes tecnològiques per ensenyar o per aprendre?
    No son tan importants les tecnologies com el canvi de rol de les persones per assumir nous paradigmes, no creus?
    Moltes gràcies pel teu comentari

  3. Eulália Ripoll i Plaja permalink

    Si Pere, cal canviar els rols i com dius assumir nous paradigmes, la pregunta es com?
    sols endinsant-nos profondament en el si de la societat ens en sortirem, les necesitats existiran sempre, cal que troben les esclexes per entrar a canviar els rols, a qui es mes necessari es al qui pateix? aquesta es la clau .
    Crec mes en les plataformes tecnológiques per aprendre.
    Eulalia Ripoll.

  4. Eulàlia,
    dir-te el que penso sobre el com: en el moment que ens ha tocat viure l’hegemonia de la tecnologia no es discutible i de l’economia que porta aparellada menys encara.
    Tanmateix però, i dit ràpid, tot hardware primer ha estat software i abans que tot mindware.
    Amb això vull dir que l’origen de tot està en com pensem més que en que usem.

Deixa una resposta

Nota: XHTML esta permes. El teu email no serà mai publicat.

Subscriu-te a través de RSS