Skip to content

LA INTEL·LIGÈNCIA COL·LABORATIVA

by Pere Monràs on mar 12th, 2011

Amb aquest títol, el llibre de Libert, aporta una reflexió sobre la importància del compartir per adequar-nos al món actual, el que ens ha tocat viure.

Tanmateix, però, podem veure ( http://es.wikipedia.org/wiki/Compartir) la apreciació que és dona a aquest valor des del seu context històric quan diu wikipedia que les comunitats humanes han compartit des del començament dels temps els recursos, com a forma de supervivència. Per tant no es rés de nou ni quelcom que no s’hagi fet sempre.

El que canvia, doncs, és el context. Avui les tecnologies computacionals han establert ja la possibilitat real de estar connectats on line arreu del planeta i mes de tres mil milions utilitzem internet o per posar un altre exemple facebook connecta a 500 milions de persones.

Dit això ens haurem de preguntar com el compartir d’avui te no sols el sentit de connectar-te, sinó mes profundament el sentit de intercanviar amb els altres el que es més propi d’un mateix: el coneixement i el talent que el permet desenvolupar. I fer-ho no te cap connotació de bona voluntat, de “buenisme”, sinó de l’expressió més intel·ligent per fer que 1+1 no siguin 2, sinó que 1+1 fent intercanvi, multipliqui exponencialment el resultat de la suma de les parts per guanyar totes molt més.

No som només 1, som més que 1 si en el fer, hi posem en joc el SER, i la seva energia no tangible. Aquest és el secret. Treballar les interrelacions amb els altres com intercanvi de lo tangible i material i també afegint-hi la transferència d’energia en termes de valors que a cadascú el defineixen en particular, per dotar a l’acció col·lectiva, a l’acció organitzada, a l’acció amb altres d’un valor afegit altament competent.

Hem de ser pràctics i ser conscients de que davant d’una pretesa migradesa de recursos que hi ha, no parem atenció al fet de poder activar el recurs que tots tenim i que a més es gratis, el recurs del nostre talent i de compartir-lo amb el talent d’altres per dotar-nos d’una sortida diferent a la de sempre. Ens toca garantir-ho, sabedors de que anar cadascú per ell no te més resultats que els que ja tenim i ja vèiem on ens porten. No podem esperar que passi la crisi, per què no passarà, no és financera o econòmica, sinó social i política. No passarà el que en diem crisi, sinó ens transformem creixent cadascú com a persona en tots els àmbits en que hom estigui, aportant-hi valors profunds que tots tenim, i reflexionant sobre el per què del individualisme possessiu d’una economia de mercat consumista que pensa en tenir per sobre de ser.

Quan es comparteix, s’aconsegueix efectivitat a la feina, en les relacions personals i familiars, en tot el que fas, i en conseqüència eficiència que es mesura llavor no sols per la prosperitat sinó també pel benestar. Que no és lo mateix.

Compartir juga un rol en la economia, “en l’economia del viure”, en totes les seves dimensions, entesa com mitigar l’esforç, maximitzant el talent, per obtenir el màxim benefici.

M’agradaria preguntar si els que llegeixin aquest post hi veuen trampa en el que es diu o hi aprecien altres dimensions de les que comento. I la pregunta: Quines poden ser “les característiques” del compartir?

Sense comentaris

Deixa una resposta

Nota: XHTML esta permes. El teu email no serà mai publicat.

Subscriu-te a través de RSS