Les reformes de Grècia

El tema de Grècia és el clar exemple que si no som capaços d’aplicar una forma de pensar diferent davant els problemes actuals, no serem capaços de trobar una solució per al país, o més ben dit, per a les persones del país. Necessitem buscar mesures no clàssiques per evitar que la població segueixi patint, que en definitiva és l’únic que importa. Cal dir que el nou govern d’Alexis Tsipras ja està fent un exercici d’aplicar mesures de tall no massa tradicional, però es topa amb què no agraden a la Troika, ja que posen les necessitats de la població per davant de la devolució del deute cosa que, com és lògic, no agrada al capital. Amb mesures imposades pels creditors, no farem res, perquè aquests no pensen en Grècia sinó en recuperar el seu capital (cosa totalment lícita). La pregunta en aquest cas no és si els grecs han de tornar el deute (que creiem que sí) si no quin camí fan per poder arrencar un altre cop, garantir una vida de qualitat a la població i que, de resultes d’aquesta, es creï prou riquesa per anar tornant el deute. Potser més que imposar mesures a Grècia o obligar a aquest govern a implementar mesures que només beneficiïn al capital, caldria que els grecs definissin el camí de sortida tot prenent un compromís amb la forma de retornar el deute. Perquè hem de tenir clar que sense els grecs i el compromís d’aquests, Grècia no tornarà el deute.

També s’hi pot afegir una matissació: S’ha de tornar el deute, però potser, abans que tot, caldria fer una auditoria del deute, per veure realment quin és el deute a tornar, i quina part hi ha de deute que només són interessos desmesurats fruït de la cobdícia de fer benefici de la necessitat dels altres.

I encara hi ha una altra visió de l’assumpte: potser Grècia no se’n pot sortir dins del €. Potser ha de tornar el deute, que creixerà, i només fent un camí propi fora de la EU podria (o no) sortir-se’n. La crisi és de sistema global. La concentració oligopolista financera domina el planeta. I com acaba de corregir Thomas Piketty, la redistribució de renda exigeix decisions polítiques que no es prenen per la coaptació de la política per l’economia. I cal pensar que la hegemonia del pensament econòmic té presa la ment de les classes mitjanes que continuen servidores del capital. Difícil, molt difícil. I no es veu ningú lúcid per aportar solucions. Abans era resolt amb guerres. Quina guerra veiem venir?

Font de la notícia: http://www.cambio16.com/actualidad/las-nuevas-reformas-grecia-eurogrupo/

See video
Tertúlia ConnectanTalent amb Jordi Pigem
hèlix3c -  01.12.2014 -  6,737 visits
hèlix3c es una “constructoría” especializada en servicios que generan el pensar no convencionalmente y la acción transformadora tanto para personas como para empresas y organizaciones. Porque es posible construir nuevas relaciones en el ámbito personal y profesional si hacemos uso del aprendizaje.