Skip to content

Passat, present, futur

by helix3c on March 29th, 2016

pexels-photo (3)

Gaudeixo de l’amistat d’un bon amic, amb qui comparteixo l’afany d’enriquir la consciència amb tot allò que li ho permet, que té clara aquella sentència de l’Alvin Toffler que recordo, potser no exactament: “El coneixement és el valor democràtic suprem donat que per donar-ne, no en perdo, i al donar-ne en rebo”. Així em passa, efectivament, amb ell: no para de donar-me’n i segurament em quedo curt en donar-n’hi.

Relato aquesta vivència personal per introduir la darrera de les seves aportacions, el llibre El comú català escrit per David Algarra Bascón d’Edicions Potlatch, amb llicència de Creative Commons que permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar sota determinades condicions que aquí es compleixen.

La introducció ja ve presidida per una cita meravellosa d’ Eric Hobsbawm (gran historiador del segle passat): “La majoria de les fonts corresponents a la història dels de baix només han estat reconegudes com a tals perquè algú ha fet una pregunta i desprès s’ha posat a buscar desesperadament la manera de respondre-la”.

Un text que ve acompanyat també per una cita de Simone Weil: “La destrucció del passat és potser el més gran de tots els crims”. En la nostra situació actual sabem de grans pèrdues humanes i materials causades per una desenfrenada lluita dels que, alliçonats per talibans que criden llençeu la raó als gossos” es dediquen a la destrucció irracional de tot el passat (citat pel filòsof Josep Ramoneda en un escrit a LV).

Tot aquest llarg preàmbul em dona peu a fer una reflexió titulada Passat, Present, Futur en aquest post.

Diu l’autor, David Algarra, que ja el 1974 el filòsof basc Xabier Zubiri, al donar una conferència sobre les tres dimensions del ésser humà, mantenia que aquest és individual, social i històric i que les dues primeres estan clarament influenciades per la tercera.

Jo no havia assimilat aquesta tercera dimensió i la lectura d’aquest llibre m’ha acabat enriquint com a persona d’una espècie a la que em dec, conscient que venim tots de lluny i anem més lluny encara. Al cap i a la fi, l’èsser humà és un animal històric”

Algarra diu més endavant: “Res en el món viu plenament sense arrels. Com els arbres, els humans tenim una necessitat vital d’elles per a l’equilibri de la nostra ànima. Les arrels d’un poble són l’origen de la seva cultura, els seus valors, els seus costums, les seves tradicions, el seu art, la seva llengua,…és a dir els seus trets identitaris, que es mantenen de generació en generació i persisteixen en la memòria històrica col·lectiva”

Crec que podem dir que la interrelació entre passat, present i futur constitueix en si mateixa un bucle. Ho explica molt be Edgard Morin en el seu llibre: Cap on va el món, cap a labisme.

Bucle_temps

Cal reinterpretar el passat des del present i, a partir del nou significat que li donem ens podrem posicionar d’una altra manera. De retruc, el futur que imaginàvem abans ja no serà tampoc el mateix perquè ara ho fem des d’un present canviat.

I ens trobem davant d’un nou bucle: el futur que imaginem novament ens canvia alhora el present, ja que en imaginar un futur diferent orientem les nostres conductes cap a aquest horitzó.

Així, a conseqüència d’aquesta reflexió flexible i adaptativa, en el pròleg del llibre el seu autor, Félix Rodrigo Mora, assenyala diversos elements del passat immediat que han estat escamotejats a la visió holística, de la qual n’extreu alguns reptes per a la reflexió com ara:

  • La conquesta i la realització de la llibertat política
  • La creació d’una societat ètica i de valors
  • La superació revolucionària de la propietat privada concentrada
  • La resolució de la crisi demogràfica
  • El final dels sexismes
  • Els remeis al desastre mediambiental
  • L’alliberament del cos social del jou atroç de l’ens estatal
  • El poblament territorial equilibrat amb dissolució de les ciutats
  • La sortida de la societat tecnològica per recuperar el fet humà
  • El caos educatiu
  • L’estetització de l’existència
  • L’alliberament de l’erotisme
  • La constitució d’èssers humans integrals a partir de l’èsser-res de la modernitat
  • L’erradicació del treball assalariat
  • La superació de l’estat d’inespiritualitat i barbàrie avui vigents
  • La reculturalització del subjecte comú en trànsit de l’ego al jo en el procés de construcció política del subjecte
  • La recuperació de la convivència
  • La recuperació del amor com a gran i fonamental bé
  • I per descomptat, l’alliberament integral de Catalunya

Diu Félix Rodrigo per acabar:

Edificar un futur viable que sigui això, un futur, no una actualització del present”.

I a mi em surt cridar:

Cada vegada veig més clar que la transformació no ens vindrà del coneixement sinó de la consciència.

From → Catalunya, nació, terra

Sense comentaris

Deixa una resposta

Nota: XHTML esta permes. El teu email no serà mai publicat.

Subscriu-te a través de RSS