Les metàfores

A hèlix3c som defensors del pensament complex: res és causa única —conseqüència— sinó que són molts els factors que intervenen a l’hora de reflexionar i actuar al voltant de qualsevol assumpte. I de vegades ens és difícil posar exemples al pensament complex. Ara bé, tenim al nostre abast un instrument que ens pot ser molt útil per exemplificar el que volem expressar: les metàfores.

Les metàfores tenen el poder de representar iconogràficament un pensament abstracte. Són un aclariment i, al mateix temps, una provocació per aprofundir en el tema tractat. Qui no s’ha sentit esperonat a reflexionar davant d’una metàfora?

En aquesta secció trobareu periòdicament metàfores que ens ajudaran a aproximar-nos a diferents temes. En tenim recollides més de 100 que volem compartir i també volem que vosaltres us n’inventeu o ens en proposeu d’altres per seguir augmentant aquesta “metaforateca”. No oblidis marcar la casella d’autorització per ser utilitzada per altres si aquesta és la teva voluntat.

Gatejar El nen, en l’aprenentatge del seu caminar, no s’asseu a que li expliquem com es fa, sinó que ho prova una vegada i una altra, cau i torna a caure, fins que, amb més o menys encert, amb més o menys acompanyament per ajudar-lo en determinats moments, en definitiva, per assaig i error i aprenent de les caigudes, se’n surt. Evitar que caigui és retardar l’aprenentatge. No acompanyar-lo en determinats moments és crear situacions temeràries evitables. #28	El teclat de l'ordinador Als teclats dels ordinadors s’han distribuït les tecles de forma idèntica com ho estaven les tecles de les màquines d’escriure. Llavors la seva disposició era fruit de l’ús que se’n feia en l’escriptura i les tecles estaven distribuïdes per tal d’evitar-ne l’encavalcament en teclejar. Ara això no seria necessari però s’han disposat igual. Les convencions tenen el seu paper i el canvi de convencions cal mesurar-lo apropiadament. #29	El discurs Els bons oradors no preparen la idea que desenvoluparan sinó que, tot fent el discurs, troben el fil del que volen dir amb connexió amb l’auditori. No és la preparació la que fa la idea sinó el discurs, a mesura que es va fent, el que conforma la idea. No és temps de preparar presentacions sinó de tenir presentadors preparats per allò que convingui. #30
Els camins del desert Diuen que els enginyers encarregats de fer camins al desert preguntaren als berbers de la zona per on podien fer passar el camí. Varen respondre que ells deixaven anar els camells i llavors, per allà on passaven, hi feien el camí. De nou preguntaren: i si no teniu camells? La resposta va ser: llavors avisem els enginyers. No sempre el coneixement explícit i acreditat pot més que el coneixement tàcit. #31	Els gratacels La construcció dels gratacels té les seves particularitats. A les zones amb més activitat sísmica saben que el pitjor que es pot fer és una base rígida que els faci de suport. Com més durs, ferms i rígids siguin els fonaments, qualsevol oscil·lació sísmica no la podran absorbir i cauran. Cal donar-los flexibilitat per tal de fer-los estables. Hem de saber que, com més rígida és una estructura, menys podrà resistir les variacions de l’entorn i, en comptes de dotar-la d’estabilitat, la farem vulnerable a qualsevol circumstància. #32	El laboratori del Dr. Fleming Al Dr. Fleming, el descobridor de la penicil·lina, l’havien convidat a uns laboratoris nous i polits i, per honrar-lo, li van dir: “vostè sí que, amb un laboratori tan avançat, hagués pogut descobrir moltes coses”. La seva resposta lúcida va ser: “potser sí, però per descomptat, no la penicil·lina”. El desordre és també font de coneixement. #33
El restaurant Assegut al restaurant espero que el cambrer em demani la comanda. Jo en aquell moment no sé què vull, si carn o peix. Quan em canta el que hi ha, si ho entenc, puc triar i el cambrer llavors classifica que jo prefereixo un plat o un altre. Abans estic indeterminat. I si no ho entenc, no prenc cap determinació. Demà puc escollir una altra cosa diferent de la d’avui i triar un altre plat. El principi d’indeterminació ens explica que som per l’acció. I l’acció existeix si s’observa i s’experimenta. Puc saber i recitar tots els plats de la carta però saber fer és decidir entre diverses alternatives. #34	Soroll al bosc Quan un arbre cau al bosc ens podem preguntar si ha fet soroll o no. Només ho podem saber si algú hi era i ho va poder sentir. El soroll existeix perquè el podem reconèixer. És la nostra percepció el que li dóna existència. #35	Color verd o vermell? Una paret és vermella segons qui la miri. Un daltonià la veurà verda. Els colors no són propietat de l’objecte sinó atributs que li dóna el subjecte. #36

Les metàfores

Languages

Main Menu